Les persones tendim a preocupar-nos pel que vindrà, per l’incert futur que ens espera
Ho considerem quelcom normal i humà i gairebé no concebim la possibilitat d’una vida sense preocupacions
Ara bé, son vertaderament útils les preocupacions?
Comprenem de debò els motius pels quals ens preocupem?
Es pot viure sense preocupacions?
Avui, de tot això, en parlarem a Quadern de Bitàcora
Podcast del programa
El pots escoltar ara mateix prement "Play" o descarregar i guardar-lo en format MP3 prement la icona de la "fletxeta que apunta cap abaix"
Referències del programa:
-Convidat del programa: Cristiàn Carles Tolrà
Fundador i director de l'escola d'autogestió "El Centro" de Barcelona
Terapeuta de parelles
Professor a la Universitat de Barcelona del Master de "Desarrollo personal y liderazgo"
Professor d'Astrologia Psicològica
Professor de Meditació
-Pel·lícula "Hannah y sus hermanas"
-Jean Anouilh
"Les preocupacions acaben menjant-se unes a les altres i al cap de deu anys un s'adona que segueix vivint"
Informació a la Wikipedia
-Cançó "Don't worry, be happy" de Bobby McFerrin
- Si vols pots escriure un comentari, una pregunta o qualsevol altre
aportació. Fes "click" sobre la paraula "comentari" o "comentaris" de just aquí sota, si us plau.
-Intentarem contestar a tothom en aquest blog. Els més interessants seran contestats en algun dels programes -
-Intentarem contestar a tothom en aquest blog. Els més interessants seran contestats en algun dels programes -
2 comentaris:
Hola,
lo be que heu explicat el tema de les preocupacions ha fet que em quedi clar. Ja ens ocuparem del tema quan arribi o toqui.
El que no m'ha quedat clar és que fer amb les preocupacions de coses que ja han passat. Sempre em passa les nits pensant en les coses que he fet malament durant el dia: No haver saludat a un veí pel carrer, haver caminat pel carrer mirant el Whatsapp enlloc de la gent, no haver-me parat a veure si avui estava núvol o feia sol...
Funcionen diferent aquestes preocupacons?
Mil gràcies,
Lidia R.
Que be que ho ha explicat el senyor Cristian: No m'ocuparé encara d'aquest problema, primer em tancaré a la habitació una estona a preocupar-me i a patir una estona....
Espectacular! No sé com ho heu de fer, però situacions com aquesta les hauríeu de gravar en video com si fos un gag i passar-lo a la web (o blog o com es digui). Jo només de pensar-hi, apart d'entendre la inutilitat la situació, em faig un bon tip de riure. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada
En la opció desplegable "Comenta com a:" escull perfil "anònim" si no tens compte a cap de les xarxes socials disponibles.