Els nens son la llavor del futur del món, una llavor que cal regar des de la més tendra infancia, amb l'educació conscient de pares i mestres
Educar els infants amb sentit, coherència i saviesa és un dels grans reptes de la nostra societat
Per tot això, hi ha qui considera tot un Art el fet d'educar
Què necessita tot educador per poder educar amb Art?
N'hi ha prou amb l'estima natural que sentim pels nostres fills o cal alguna cosa més?
Avui, de tot això, en parlarem a Quadern de Bitàcora.
Podcast del programa
El pots escoltar ara mateix prement "Play" o descarregar i guardar-lo en format MP3 prement la icona de la "fletxeta que apunta cap abaix"
*Si tens problemes descarregant l'arxiu d'àudio del programa pots consultar aquest tutorial en format PDF:
Referències del programa:
-Convidat del programa: Anna Serra
Mestra
Llicenciada en Psicopedagogia
Formada en pedagogia Waldorf
Terapeuta Floral. Sistema Bach i Califòrnia
Tel. 679 733 199 - annaserradolcet@gmail.com
-Pel·lícula "El club de los poetas muertos"
Informació a IMDB.com
Tràiler:
-Jean Jaurès
"No s’ensenya el què es vol, no s’ensenya el què se sap, s’ensenya el que s’es"
Informació a Wikipedia.cat
-Cançó "Another brick in the wall" de Pink Floyd al Youtube:
- Si vols pots escriure un comentari, una pregunta o qualsevol altre
aportació. Fes "click" sobre la paraula "comentari" o "comentaris" de just aquí sota, si us plau.
-Intentarem contestar a tothom en aquest blog. Els més interessants seran contestats en algun dels programes -
-Intentarem contestar a tothom en aquest blog. Els més interessants seran contestats en algun dels programes -
3 comentaris:
A la pel·lícula es fa referència al 'carpe diem ... coged las rosas mientras podais'. És una frase que neix del geni de la capacitat creativa humana i que, paradoxalment, tant poca gent aplica. Denotant, a la vegada, les mancances que tots tenim i que ens "arrosseguen a oblidar" aquesta màxima tant meravellosa.
Aquesta dualitat dona que pensar...
Josep Maria
Hola,
Felicitats pel programa!
Volia fer una petició per un proper programa potser. Em sembla difícil trobar l'equilibri entre educar amb tot l'amor del món i no crear dependència. Em fa por que si la relació entre pares i fill és tan bona i còmode per la criatura, aquesta d'entrada, busqui poc la relació amb d'altres nens de la seva edat (en aquest cas 4 anys) M'agradaria saber l'opinió d'algú...Una pregunta concreta: nena de 4 anys, li encanta la piscina i està a punt per anar-hi en qualsevol moment amb la mare, hi ha anat 2 dies amb l'escola, demana plegar, no expressa cap problema puntual de fred, por...i segueix els exercicis sense partir. ¿Què hauria de fer? 1.- No portar-li més, fins que ella mateixa decideixi que hi vol anar? 2.- Insistir en que hi vagi alguns dies més per veure si supera les poques ganes inicials i després gaudeix d'anar-hi (remarco que tots els altres nens hi van molt contents i s'ho passen molt bé, cert que ja hi anaven am 3 anys). Agrairé molt les vostres respostes
Tota la vida que tinc clar que el més important és la canalla. De fa molts anys, vaig sentir d'algú que va dir: "Cal tot un poblat per educar un sol nen". Si no recordo malament era una mena de dita Swahili (de l'Àfrica). Què n'opineu?
Gràcies,
Ramon
Publica un comentari a l'entrada
En la opció desplegable "Comenta com a:" escull perfil "anònim" si no tens compte a cap de les xarxes socials disponibles.